dilluns, 22 de desembre de 2014

BESTIESES VIII



L’espècie humana, de tant en tant, aconsegueix guardar silenci, però només com un moviment de curiositat que espera ser satisfeta, es tracta d’un silenci expectant, a l’espera de quelcom, sinó s'avorreix, algú que s'avorreix és capaç de fer qualsevol cosa. De vegades em pregunto si no infravalorem la curiositat, la necessitat de matar el tedi o la capacitat d’allò considerat inútil per a omplir les nostres vides o per donar resposta als nostres interrogants més profunds.

dimarts, 16 de desembre de 2014

CICLE TROIÀ XIV, CANT XXI, d'Àngel Carbonell

L'escenari dels fets


 










LII

Aquil·les omple

          de cossos l'Escamandre

                    el riu enrojola

dissabte, 13 de desembre de 2014

BESTIESES VII




Què és el silenci? No és un fet evident que, dins del cap d'una persona que roman callada, és a dir aparentment en silenci, els seus pensaments poden retombar com un timbal i provocar-li tant mal de cap com un soroll eixordador qualsevol? 

divendres, 5 de desembre de 2014

CICLE TROIÀ XIII, CANT XIX, d'Àngel Carbonell

Tetis li porta les seves noves armes a Aquil·les


 









XLV

a l'alba          Tetis

          du al seu fill noves armes

                    obra d'un déu

dimecres, 19 de novembre de 2014

CICLE TROIÀ XII, CANT XVIII, d'Àngel Carbonell

Escut d'Aquil·les, disseny de John Flaxman, 1823




 









XLII

Antíloc porta

          la notícia a Aquil·les

                    se li fa núvol

divendres, 7 de novembre de 2014

CICLE TROIÀ XI, CANT XVII, d'Àngel Carbonell

Aquil·les i el cos de Patrocle, per David Ligare


 









XXXVIII

Menelau i Aias

           defensen les despulles

                     del bell Patrocle


divendres, 31 d’octubre de 2014

CICLE TROIÀ X, CANT XVI, d'Àngel Carbonell

Mort de Sarpèdon a mans de Patrocle


 









XXX

el foc s'escampa

          de la lliça a les fustes

                    encès pels dàrdans 

dijous, 23 d’octubre de 2014

CICLE TROIÀ IX, CANTS XIV I XV, d'Àngel Carbonell

Hera a la casa d'Hefest, 1902, Wlliam Blake Richmond




 










XXVI

Hera es perfuma

          vol captivar un altre cop

                    el seu marit          Zeus

dimecres, 15 d’octubre de 2014

CICLE TROIÀ VIII, CANTS X I XI, d'Àngel Carbonell

Diomedes d'Argos, de Cresiles, s. V a. C.,
còpia romana de marbre, ss. II-III d. C.,
Museu del Louvre, París.
















XXIV

el carro d'Héctor

          escomet entre els rengles

                    la mort l'esquitxa

dissabte, 4 d’octubre de 2014

CICLE TROIÀ VII, CANT IX, d'Àngel Carbonell

L'ambaixada dels aqueus davant d'Aquil·les. Hídria àtica de
figures roges, aprox. 480 a. C. Staatliche Antikensammlungen,
Munic. D'esquerra a dreta Fènix, tutor d'Aquil·les, Odisseu,
Aquil·les i Patrocle.











XXI

els aqueus sopen


           a la platja          com algues


                      que el mar s'emporta




dijous, 2 d’octubre de 2014

NO M'ENTENDREIX EL RECORD D'AQUELLS RÍNXOLS, per Àngel Carbonell, amb versió castellana









No m'entendreix el record d'aquells rínxols,
no els recordo, d'altres m'hi fan pensar,
com els que retratava Botticelli,
els àngels que li esqueixaven cos i ànima.

diumenge, 28 de setembre de 2014

CICLE TROIÀ VI, CANTS VI, VII I VIII, d'Àngel Carbonell

Hèctor, Andròmaca i el seu fill Astíanax en un crater de
columnes de la Pulla, 370-360 a. C.











XVIII

el casc de bronze

           d'Hèctor          amb la crinera

                     fa por al seu fill



dissabte, 27 de setembre de 2014

S'ENCÉN DE FOC EL VESPRE, per Àngel Carbonell









s'encén de foc el vespre,
el mar es torna argent
que crema els ulls, s'esberlen,
llavors el mar esquitxa
el cel, en queda l'ombra
a la platja estelada







Vilatrista, 27 de setembre de 2014








dijous, 25 de setembre de 2014

CICLE TROIÀ V, CANTS IV I V, d'Àngel Carbonell

L'Olimp, Tessàlia, Grècia










XIII

com una onada


           incandescent          Atena


                     baixa dels núvols



dimecres, 17 de setembre de 2014

CICLE TROIÀ IV, CANT III, d'Àngel Carbonell

Cista de bronze, s. IV a. C., amb escenes
de la història d'Helena de Troia i Paris,
Walters Museum, Baltimore.













X

Helena broda

doble mantell de porpra

amb tot de proves

dels mals que afronten dàrdans

i argius per culpa d'ella

divendres, 12 de setembre de 2014

HE NEGLIGIT EL ROSTRE DE LA LLUNA, per Àngel Carbonell









He negligit el rostre de la lluna
i l'embriaguesa de la rosada,
com pedra que s'extreu de les entranyes
del món, per amagar-la o exhibir-la,
penjada d'un coll o en una vitrina.
O com una altra qualsevol,que llença
un déu infant amb ganes de jugar,
que el llançament fos la vida sencera
i el seu destí fos caure inerta a terra.
O millor, recollida per un gos,
entre les dents, per tornar a començar.
En aquesta deriva viure o no,
i romandre a terra, el sender a banda,
pedra entre pedres, al marge del temps.









Vilatrista, 12 de setembre de 2014/ 28 d'octubre de 2015/ 19 de desembre de 2016










dimarts, 2 de setembre de 2014

CICLE TROIÀ III, CANT II, d'Àngel Carbonell

Cap del déu Hipnos, el son o el somni, fill de la nit, bronze
del British Museum, Londres










VII

Zeus entabana


           Agamèmnon          li envia


                     el fill de la nit



dijous, 28 d’agost de 2014

CICLE TROIÀ II, CANT I, d'Àngel Carbonell

Aquil·les s'enfronta a Agamèmnon, mosaic romà,
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols










V

al reclam del fill


           Tetis surt com boirina


                     de la mar blanca



diumenge, 24 d’agost de 2014

CICLE TROIÀ I, CANT I, d'Àngel Carbonell

 









Crises, sacerdot d'Apol·lo, vol recuperar la seva filla, que havia estat presa com a botí de guerra i donada a Agamèmnon, rei d'Argos i cap de l'expedició grega a Troia. Aquest es nega a entregar la noia malgrat el rescat que ofereix el pare. El déu, enfadat, practica el tir amb arc amb els grecs i, llavors, Aquil·les aconsegueix que Agamèmnon accepti d'entregar la noia, però aquest, a canvi, li pren la que li havia tocat a ell, Briseida. Aquil·les, enrabiat, deixa la lluita i demana suport a la seva mare, la titànida Tetis, perquè aconsegueixi de Zeus que faci perdre la guerra als aqueus i aquests, aleshores, li supliquin que torni a la lluita. El senyor de l'Olimp accepta la petició de la deessa.

dijous, 21 d’agost de 2014

BESTIESES VI

L'escola d'Atenes, pintura al fresc de Rafael, 1509-1510
Museus Vaticans
L'ésser humà no es pot acontentar amb crear coses útils o plaents, no és aquesta mena de coses les que l'enlairen per damunt dels altres animals.

BESTIESES V

Naufragi a la costa de Noruega, per Johann Christian Dahl
Les religions o les ideologies redemptoristes necessiten molt més dels desesperats que no pas a la inversa, són la seva excusa per existir i el seu aliment, devoren i generen misèria com ho pot fer l'aparell digestiu.

dimecres, 20 d’agost de 2014

BESTIESES IV

No hi pot haver més fi de la història, per a nosaltres, que la que comporta, individualment, la pròpia mort, o a nivell col·lectiu, l'extinció de l'espècie.

dimarts, 19 d’agost de 2014

BESTIESES III

Order to Chaos no. 1, dyptique, per Ursula K. Lampron
Seria una il·lusió creure que el cosmos és quelcom endreçat, vivim en el caos, tot és caos i no té principi ni final.

dilluns, 18 d’agost de 2014

QUIN CEL VOLS

ché s'ogni nostro affetto al ciel dispiace,
a che fin fatto arebbe il mondo Iddio?

Michelangelo. Rime. No. 259.

diumenge, 17 d’agost de 2014

dissabte, 16 d’agost de 2014

BESTIESES II

Hi ha gent que, cansada d'esbatussar-se amb d'altres humans, acaba mirant de substituir-los per d'altres bèsties.

dijous, 31 de juliol de 2014

BESTIESES I

La stirpe di Caos: Eros, Gea, Tartaro, per Fabio Imperiale.
Els déus olímpics, malgrat la seva divinitat, malgrat ser immortals, no són eterns, neixen en un moment o altre, com explica la mitologia grega.

dimarts, 29 de juliol de 2014

PER UNES CAMES LLARGUES, per Àngel Carbonell










per unes cames llargues
borrissol de fil d'or
portal del paradís
capta ullades distretes
no se'n sap avenir









Terrassa, 29 de juliol de 2014









dijous, 24 de juliol de 2014

EL TEDI A LA XARXA

Eugeni d'Ors, per Ramon Casas, MNAC
El tedi, al peu de la lletra. Sense atenuacions, sense matís: el tedi. No excursió, chaise longue. No conversa, silenci. No lectura, letargi... Tant com sia possible, ni un moviment, ni un pensament!

Ors, Eugeni d'. La lliçó de tedi en el parc. Barcelona: Quaderns Crema, Obra catalana, vol. X, 1994.



Per què dediquem tant de temps a les xarxes socials d'internet, fins i tot aquells dels quals no es pot dir que estiguin sense fer res?


dijous, 26 de juny de 2014

COLÓS DE BRONZE. TANKA










XXIX

lasciate ogni speranza, voi, ch'entrate!

v. 9, Cant III, Infern, Divina Comèdia. Dante.

dilluns, 23 de juny de 2014

DE DÈSPOTES

I' fui radice della mala pianta,
Hug Capet a Dante, v. 43, Cant XX, Purgatori, Divina Comèdia. Dante.

En el seu L'ancien régime et la Révolution (1856), Alexis de Tocqueville (1805-1859) explica, entre d'altres moltes coses, que el poble francès va arribar a la revolució sense saber realment en què consistia la llibertat i sense conèixer la seva història i les lliçons i el partit que se'n podia treure, també d'algunes de les institucions de l'antic règim que, contra el que la gent suposa, es caracteritzaven per les possibilitats que donaven a la participació política si, com passava a la Gran Bretanya, s'adaptaven als principis liberals.

dilluns, 9 de juny de 2014

DE CORSARIS. QUATRE TANKES

XXIII

innocència

dels jocs a la marina

de l'edat tendre

perduda a la mar alta

disbauxa de pirates

dimecres, 4 de juny de 2014

EL NOM NO FA LA COSA

"Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi". Il Gattopardo. Giuseppe Tomasi di Lampedusa.

divendres, 30 de maig de 2014

S'ADMIRA A L'ESPILL. TANKA











s'admira a l'espill

del vestuari del gimnàs

corbes de bronze

empal·lideix de sobte

l'espill s'ha rovellat tot








divendres, 23 de maig de 2014

diumenge, 11 de maig de 2014

ELS PARADISOS ARTIFICIALS

Els pensadors grecs més conservadors, Plató en especial, davant l'evidència que el nostre món físic és canviant, cosa que implica que no hi ha realitats immutables, eternes i perfectes, sentiren la necessitat d'inventar-se realitats alternatives metafísiques, ideals, que no eren canviants sinó immutables, eternes i perfectes, valgui la repetició en aquest cas, que oferien el model real, al seu parer, del que és bell i bo, de com han de ser les coses en definitiva, ja que la nostra realitat canviant i defectuosa no pot donar exemple.

MATÍ DE DIUMENGE. TANKA

XII


matí de diumenge

mandra de viure un altre

cop     cada dia

     es sent Ella Fitzgerald

que canta "Summertime"




dimarts, 6 de maig de 2014

CEL DE VIDRE I ACER. TANKA











Coses que han passat, que van ser necessàries i ves a saber quants cops més ho seran, que potser es podrien haver fet millor, estalviant molt de mal, i sovint sense saber ben bé si feien realment servei...


dilluns, 28 d’abril de 2014

EL MANTELL DE GLAÇ. TANKA











VI


el mantell de glaç

atrapa els àngels caiguts

     al seu reialme

     la serra maleïda

plora la primavera













EL DIA ES FA NIT. EL CEL ABOCANT. DUES TANKES











III

el dia es fa nit

     la nit esclata de llum

per tot d'esquerdes

que s'obren a la volta

del cel     remolí d'àngels





dimarts, 25 de febrer de 2014

COMPLIM LA LLEI I PER AIXÒ SOM DEMÒCRATES, O SOM DEMÒCRATES I PER AIXÒ COMPLIM LA LLEI?




Acatar la llei o no acatar-la qualsevol ho pot fer, no cal que sigui demòcrata ni antidemòcrata; tota comunitat humana, tingui el règim polític que tingui, també les tiranies, tenen un marc jurídic, quelcom imprescindible per a poder-se governar i administrar, es compti amb el poble, es faci pel poble o se’n prescindeixi del tot, fins i tot com excusa per a disfressar el règim de democràcia. No som demòcrates perquè complim la llei ni complim la llei perquè som demòcrates, no hi ha relació sine qua non entre l’una i l’altra.

diumenge, 26 de gener de 2014

"SOBRE LA VIOLÈNCIA", DE HANNAH ARENDT



ARENDT, Hannah. Sobre la violència. Barcelona: Angle Editorial (Clàssics de la pau i la no violència, 04), 2011.

divendres, 17 de gener de 2014

CAVALLER DE COMPANYIA




En Jan prenia el sol al costat de la piscina, tot nu, sota la contemplació absorta dels amics del seu amant, en Tomàs, que l'havia convidat a passar uns dies a la seva torre de la costa, també havia convidat alguns amics seus. Es mirava distretament, protegit per les ulleres de sol, com en Christian, un noi del poble que venia cada dia de bon matí per a fer feines al jardí, treia la brossa de la piscina amb gest segur i tranquil, un bon mosso, molt simpàtic, també a ell se'l miraven aquells babaus, massa home per ells... Perles de suor li lliscaven pel front, se les va fregar.


dilluns, 6 de gener de 2014