dissabte, 24 de desembre de 2016

divendres, 16 de desembre de 2016

LLÀTZER, per Àngel Carbonell

L'ascensió, de Vitaly Dorokhov


«Jesús estimava Marta i la seva germana
i Llàtzer. Però quan va sentir
que Llàtzer estava malalt, es va quedar
encara dos dies al lloc on era»

Evangeli segons Joan, 11,5-6.













Marta i Maria seien al sofà
de la saleta d'estar,
incòmodes i emmascarades,
els llavis una llaga encesa
i les dents que volien caure;
als costats, asseguts a les butaques,
en semicercle,
l'entrevistador i Llàtzer;
al mig la tauleta,
amb el servei de te de plata
i una safata amb pastes,
i, dominant, la càmera engegada,
feia calor.

dissabte, 10 de desembre de 2016

ENTRE CEL I TERRA, per Àngel Carbonell


per a l'amic Andreu Pérez Mingorance

















Entre cel i terra, als arbres,
tan animals com els altres,
vivíem a casa nostra.

dissabte, 26 de novembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL XIII, Rima 76, per Àngel Carbonell












No sé si és la tan desitjada llum
del creador, el que l'ànima sent,
o per la memòria de la gent
que una altra bellesa al cor resplendeix;

dijous, 17 de novembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL XII, Rima 72, per Àngel Carbonell

For Lawrence, d'Anthony Gayton











Si en el rostre pels ulls el cor es veu,
altre senyal no tinc més evident
de la meva flama; que n'hi hagi prou,
car senyor meu, per demanar mercè.

divendres, 11 de novembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL XI, Rima 53, per Àngel Carbonell

Bertold Zahoran, per Bruce Weber
Qui de nit cavalca, convé de dia
que alguna vegada reposi i dormi:
espero així, després de tantes penes,
que el meu senyor em restauri vida i forma.

divendres, 4 de novembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL X, Rima 39, per Àngel Carbonell












Del cop salvatge i del dard penetrant
la medecina era passar-me el cor;
prô això sols correspon al meu senyor,
fer créixer la vida on hi creix el mal.

divendres, 28 d’octubre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL IX, Rima 38, per Àngel Carbonell












Quanta dolcesa al cor porta pels ulls
el que en un punt el temps i la mort furta!
Que tanmateix és el que m'aconsola
i que en els afanys creix i sempre dura.

divendres, 21 d’octubre de 2016

VERSIONS D'UNGARETTI XIX, ELS RIUS, per Àngel Carbonell

Riu Isonzo, Soca en eslovè










Cotici 16 d'agost de 1916

A tocar d'aquest arbre mutilat
abandonat en aquesta dolina
que té l'abandó
d'un circ
abans o després de l'espectacle
miro
el pas tranquil
dels núvols sobre la lluna

dilluns, 17 d’octubre de 2016

divendres, 14 d’octubre de 2016

PERFORMANCE, per Àngel Carbonell










La Tabakalera va obrir
al punt que tocaven les deu
nosaltres vam entrar primers
darrere nostre dos xicots
que el poema voldria guapos
que l'autor s'hauria tirat
prô no eren res de l'altre món

dimecres, 28 de setembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL VIII, Rima 28, per Àngel Carbonell










Perquè d'hora en hora m'acarona
la memòria dels ulls i l'esperança,
pels quals no sols sóc viu, també feliç;
sembla que m'obliguen força i raó,
Amor, natura i el meu antic costum,
a mirar-me'ls tot el temps que m'és dat.
I si canviés d'estat,
vivint en aquest, moriria en l'altre;
ni pietat trobaria
on aquells ulls no hi fossin.
Oh Déu, i són tan bells!
No és nat encara qui no en viu;
i després es veurà,
per dir-ho entre nosaltres,
cal que, tot just nat, mori de seguida;
que qui no s'enamora
de bells ulls, no viu.

divendres, 9 de setembre de 2016

UN COP MÉS VULL FER MEMÒRIA, per Àngel Carbonell, per la diada nacional de 2016












Un cop més vull fer memòria,
en celebrar la diada
amb vosaltres aquest any,
que ja en fan quatre des que
va començar el procés,
pro hem de parir la república
i no n'hem de reposar.

dimarts, 30 d’agost de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY IX, per Àngel Carbonell

Zomernachtsuite 2, aiguafort, 2002,
per Pierre Alechinsky










L'ESTIU DE NIT IX (final de la sèrie)


Aigües del dorment, arbre d'absència, hores sense ribes,
en la vostra eternitat una nit s'acaba.
Com anomenarem aquest altre dia, ànima meva,
aquesta resplendor menor barrejada d'arena negra?

VERSIONS D'YVES BONNEFOY VIII, per Àngel Carbonell

Zomernachtsuite 1, aiguafort, 2002,
per Pierre Alechinsky










L'ESTIU DE NIT VIII

Però la teva espatlla s'esquinça als arbres,
cel estelat, i la teva boca busca
els rius respirant de la terra per viure
entre nosaltres la teva anhelant i preocupada nit.

dijous, 18 d’agost de 2016

EN BOBY, per Àngel Carbonell













En Boby es mirava en Jordi
esbufegant amb la llengua
fora, volia jugar,
el nen parlava i parlava
amb el que era el millor amic.

dilluns, 15 d’agost de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY VII

 









L'ESTIU DE NIT VII

¿No teníem l'estiu per passar, com un ample
oceà immòbil, i jo simple, ajagut
sobre els ulls i la boca i l'ànima de la roda,
estimant l'estiu, bevent-te els ulls sense records?

divendres, 12 d’agost de 2016

D'EN JOSEPET TASTAOLLETES











D'en Josepet tastaolletes
no se n'escapa cap ni una,
cap ni una en desaprofita,
com una autèntica xarxa
que té la malla molt fina,
per allà on passa arrasa.







Sant Sebastià, 5 d'agost de 2016










dimecres, 10 d’agost de 2016

VERSIONS D'UNGARETTI XVII












SILENCI
Mariano, 27 de juny de 1916

Conec una ciutat
que s'omple de sol cada dia
i en aquell moment tot és raptat

dijous, 28 de juliol de 2016

VERSIONS D'UNGARETTI XVI, "Repòs", per Àngel Carbonell












A RIPOSO
Versa il 27 aprile 1916

Chi mi accompagnerà pei campi

Il sole si semina in diamanti
di gocciole d'acqua
sull'erba flessuosa

dimarts, 26 de juliol de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY VI









L'ÉTÉ DE NUIT VI



VI

Longtemps ce fut l'été. Une étoile immobile
dominait les soleils tournants. L'été de nuit
portait l'été de jour dans ses mains de lumière
et nous nous parlions bas, en feuillage de nuit.

dimarts, 19 de juliol de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY V

Estudi de Joaquim Sorolla







L'ÉTÉ DE NUIT V

Voici presque l'instant
où il n'est plus de jour, plus de nuit, tant l'étoile
a grandi pour bénir ce corps brun, souriant,
illimité, une eau qui sans chimère bouge.

diumenge, 17 de juliol de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY IV











L'ÉTÉ DE NUIT IV


Terre comme gréée,
vois,
c'est ta ligure de proue.
tachée de rouge.

divendres, 15 de juliol de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY III










Nuit d'été III

Le mouvement
nous était apparu la faute, et nous allions
dans l'immobilité comme sous le navire
bouge et ne bouge pas le feuillage des morts.

diumenge, 10 de juliol de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY II

The Bathing Cove, 1912, by Henry Scott Tuke








L'ÉTÉ DE NUIT II


Navire d'un été,
et toi comme à la proue, comme le temps s'achève,
dépliant des étoffes peintes, parlant bas.

divendres, 8 de juliol de 2016

BESTIESA XLIII

Haiku gravat en una pedra

















L'haiku és el poema existencial per excel·lència, l'apunt més sintètic, precís i plàstic possible de l'instant, ens obre els ulls al món, però no només ens en permet captar la realitat física, també l'ànima i el trànsit.













diumenge, 19 de juny de 2016

VERSIONS DE WILLIAM CLIFF VII











18 (de la suite «Talavera», del poemari «America»)

«un jour on est parti naviguer dans les mers de Chine
pour transporter du nord au sud des tonnes de charbon
pendant six mois du sud au nord sous un soleil de plomb
nous avons fait le va-et-vient de Shanghaï à Tien-Tsin

dilluns, 23 de maig de 2016

VERSIONS D'YVES BONNEFOY I

Foto de Lluís Roura Juanola als aiguamolls de l'Empordà
L'ÉTÉ DE NUIT

I


Il me semble, ce soir,
Que le ciel étoile, s'élargissant,
Se rapproche de nous ; et que la nuit,
Derrière tant de feux, est moins obscure.

dimecres, 11 de maig de 2016

SCHERZO III

Obra d'Anselm Kiefer, no poso el títol, que cadascú en
doni una impressió o sensació pròpia








no per la ràbia
ans per la consciència
apallissada
que s'esqueixa a la lliça
podem comprendre

divendres, 6 de maig de 2016

SCHERZO II

Els ordres de la nit, 1996, per Anselm Kiefer











La ciutat Morta de fàstic era la punta de llança moral de la croada contra el vici. En deien així perquè la majoria de la gent que hi malvivia s'hi moria de fàstic i, un cop morta, no veient cap distinció entre el cementiri i la resta de la ciutat, no li calia tancar-se en un lloc tan estret podent tenir-la tota sencera. Així, entre pre-morts i post-morts de fàstic la immensa majoria de la població estava ben fastiguejada, amb l'avantatge pels segons que no comportaven cap despesa, no respiraven, no menjaven, no bevien, no cagaven, no pixaven, no cardaven, no consumien i no gastaven res, i creaven ambient, un ambient mortuori.