dimecres, 28 de setembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL VIII, Rima 28, per Àngel Carbonell










Perquè d'hora en hora m'acarona
la memòria dels ulls i l'esperança,
pels quals no sols sóc viu, també feliç;
sembla que m'obliguen força i raó,
Amor, natura i el meu antic costum,
a mirar-me'ls tot el temps que m'és dat.
I si canviés d'estat,
vivint en aquest, moriria en l'altre;
ni pietat trobaria
on aquells ulls no hi fossin.
Oh Déu, i són tan bells!
No és nat encara qui no en viu;
i després es veurà,
per dir-ho entre nosaltres,
cal que, tot just nat, mori de seguida;
que qui no s'enamora
de bells ulls, no viu.

divendres, 9 de setembre de 2016

UN COP MÉS VULL FER MEMÒRIA, per Àngel Carbonell, per la diada nacional de 2016












Un cop més vull fer memòria,
en celebrar la diada
amb vosaltres aquest any,
que ja en fan quatre des que
va començar el procés,
pro hem de parir la república
i no n'hem de reposar.