dimecres, 28 de setembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL VIII, Rima 28, per Àngel Carbonell










Perquè d'hora en hora m'acarona
la memòria dels ulls i l'esperança,
pels quals no sols sóc viu, també feliç;
sembla que m'obliguen força i raó,
Amor, natura i el meu antic costum,
a mirar-me'ls tot el temps que m'és dat.
I si canviés d'estat,
vivint en aquest, moriria en l'altre;
ni pietat trobaria
on aquells ulls no hi fossin.
Oh Déu, i són tan bells!
No és nat encara qui no en viu;
i després es veurà,
per dir-ho entre nosaltres,
cal que, tot just nat, mori de seguida;
que qui no s'enamora
de bells ulls, no viu.

divendres, 16 de setembre de 2016

PER UN INSTANT, per Àngel Carbonell, amb versions francesa i castellana













Per un instant, lleugera eternitat,
la Nit el Sol es troba en una platja,
se'n beu la llum un xicot de setze anys,
que jeu content de resplendir tot nu,
de l'escalfor que s'escampa pels membres
i del vigor primerenc del seu sexe,
com de pensar que senyoreja el temps
i fins la vida i tot, per un instant.

divendres, 9 de setembre de 2016

UN COP MÉS VULL FER MEMÒRIA, per Àngel Carbonell, per la diada nacional de 2016












Un cop més vull fer memòria,
en celebrar la diada
amb vosaltres aquest any,
que ja en fan quatre des que
va començar el procés,
pro hem de parir la república
i no n'hem de reposar.

divendres, 2 de setembre de 2016

FAM I PROU, d'Àngel Carbonell












Amor ens mou, si és que se'n pot dir així
d'aquest motor que encén i escampa el món,
que n'impel·leix la fuga i l'acompanya,
que el posseeix, que l'anima i l'adoba.
¿Podria ser Déu, aquest amb majúscula,
el Tot que som, que si hi creus és, si no
no? ¿O bé un déu més, aquest amb minúscula,
d'un sol borboll d'aigua bullint al foc?