dimecres, 19 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA CCLXI, "El noi fatal", per Àngel Carbonell

Johnny and Vinny, 1963, per Danny Fitzgerald










Llibre V, 122, Diodor









Tot i que creguis que en Clini, fill de Megístocles,
          és més preciós que tots dos ulls,
tot i que surti esplèndid del bany de les Gràcies,
          no el festegis, que en trasbalsa molts,
i no és fàcil, perquè la sap llarga en amors.
          No burxis el foc, desgraciat!







Tommy, 1964, per Danny Fitzgerald










divendres, 14 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA CCLIX, "Bretxa", per Àngel Carbonell

George Platt-Lynes, 1938










Llibre V, 78, Plató el còmic





Tenia l’ànima als llavis mentre besava Agató:

           pobra, emergia per transvasar-se.








dilluns, 10 de juliol de 2017

dimecres, 5 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA VIII, "Les flors", per Àngel Carbonell

Brian Oldham










Llibre XII, 8, Estrató de Sardes











Passava per allà on són els floristes i em vaig fixar en un noi
          que trenava garlandes de flors.
No me'n vaig escapar i em vaig aturar, demanant-li dolçament:
          "Vens la teva flor? Quant en demanes?"
Els colors li van pujar més que a les roses i va acalar el cap
          tot dient: "Fuig, que no et vegi el pare!".
Jo, per dissimular, li vaig comprar garlandes, i en vaig guarnir
          els déus, a casa, pregant pel noi.














divendres, 30 de juny de 2017

diumenge, 25 de juny de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA I, "La invocació", per Àngel Carbonell









Llibre XII, 1, Estrató de Sardes









Cal començar per Zeus, com diu Arat, prô jo,
avui, Muses, no us en donaré de feina,
que si estimo els xicots i amb xicots em delecto,
què n’han de fer les Muses de l’Helicó?










diumenge, 18 de juny de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXIV, "Anorreament", per Àngel Carbonell












ANORREAMENT
Versa, 21 de maig de 1916

El cor ha prodigat les lluernes
s’ha encès i apagat
de verd en verd
he confegit

dimecres, 7 de juny de 2017

dissabte, 3 de juny de 2017

dimecres, 10 de maig de 2017

BESTIESA XLIX, d'Àngel Carbonell

Esperant els bàrbars










Dormim més que no pas vivim, i no per això hi veiem més clar








divendres, 5 de maig de 2017

BESTIESES XLVIII, d'Àngel Carbonell

Pintura rupestre de la Cova de les mans,
a la Patagònia argentina.











Quan us vau despertar, jo hi era.

dimarts, 2 de maig de 2017

TROBO A FALTAR, d'Àngel Carbonell











Trobo a faltar, de tu, fins l’últim pèl del cos,
prô encara més, molt més,
l’encanteri volàtil dels esprîts que regales;
no m'hi vaig perdre prou,
en la teva fortor, si n'he pogut fugir,
i no me’n sé alegrar.






Terrassa, 17, 20 i 24 d'abril i 2 de maig de 2017










dilluns, 24 d’abril de 2017

BESTIESA XLVII, d'Àngel Carbonell

Èol, de Pieter Paulus Rubens,
Museu del Prado, Madrid.




















A la societat moderna materialista i utilitarista, espiritualment empobrida, que ignora o menysprea la poesia que hi ha en totes les coses animades o inanimades, en què el valor de tot depèn del seu preu o de la seva utilitat, és a dir, com a objecte o subjecte de consum, ja li escau el prosaic, aquesta conversió de la literatura en útil que sols és valorat pel seu èxit comercial. El creador ja no ha de nodrir els esperits amb roses que no es puguin menjar, ha d'aconseguir que el client es trobi la rosa a l'amanida o al gelat, i llavors que no li manquin roses, fins que se'n perdi l'olor.

dijous, 20 d’abril de 2017

JACINT, d'Àngel Carbonell

Lliri, de Xavier Serra de Rivera











Just apagats els fogots de la nit

ja se n'encomana i s'encén el dia;

els camps, ben regats de sang, resplendeixen.

Les seves flors, les primeres d'enguany,

embelliran la taula pel sopar.

Eixugades les llàgrimes, el sol

continua el seu curs cap a la posta.







Terrassa, 17, 20 i 26 d'abril de 2017










dilluns, 17 d’abril de 2017

GEL, d'Àngel Carbonell












El gel avança rialler,
salt d'aigua, prô en càmera lenta,
no penses que vol jugar amb tu,
quan te n'adones ja t'ha pres
fresc i sencer en l'instant darrer.






 Terrassa, 13 d'abril de 2017










dimecres, 12 d’abril de 2017

BESTIESES XLVI, d'Àngel Carbonell

Sacrifici, de DDiarte











Cal molt de coratge per a plantar cara a la santa intransigència que s'empara en una o altra bona causa.

dissabte, 8 d’abril de 2017

BESTIESES XLV, d'Àngel Carbonell


Era i no era una colònia europea on la casta sacerdotal d'alguna església redemptorista tractava de feixistes els indígenes que volien governar-se per ells mateixos.

dimarts, 4 d’abril de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXI, "Llevant", per Àngel Carbonell

Atlas català, 1375, Biblioteca Nac. de França, París











LLEVANT



La línia

vaporosa mor

a la llunyana volta del cel


dilluns, 27 de març de 2017

BESTIESES XLIV, d'Àngel Carbonell












 




Pel què fa a la permanència de la poesia em tranquil·litza saber que és improductiva i per tant imprescindible.

dijous, 23 de març de 2017

AFAMAT DE TU, d'Àngel Carbonell











Afamat de tu i, per tant, de la terra
que colga el teu llegat tan preciós,
recollit i aprofitat al detall
per una host d'àngels que de dins o fora
se te'n duen fins la darrera espurna,
fins que apaguen el teu record en mi.

dimecres, 15 de març de 2017

VES PASSANT, d'Àngel Carbonell

Foto d'Andrea Galad











Ves passant, dius,
a l'Esteve, al Jordi, a l'Àlex, al Víctor
o potser a l'Àngel,
déu o dimoni que per un instant
i ja mai més
bé pot creure que ritma vida i temps,
el ben amat
que un moment vesteix i un altre despulla.
Prô qui el despulla?
L'amic, ell i tot i no-res li fan
perdre el compàs.

dilluns, 20 de febrer de 2017

EL DRAC JOLIU, d'Àngel Carbonell

Sant Jordi matant el drac, 1435,
de Bernat Martorell, 1390-1452,
Institut d'Art de Chicago










Viu joliu un drac a la cova
de Felapell, què és com n'hi diuen
perquè molts hi deixen la pell.

divendres, 10 de febrer de 2017

EM POTS DIR, d'Àngel Carbonell

Brent Green, d'Ian Chang











¿Em pots dir, tu, que constel·les la nit
i t'hi emmiralles,
tu, que t'ajeus i refresques als prats
de bon matí,
tu, que et fas aigua també i fas brotar
flors al teu pas
tu, que de cua d'ull i tot m'empaites,
tu, que m'encens
i m'erices amb la teva claror
bellugadissa,
sols perquè et sento les puntes dels dits,
què he d'esperar?

divendres, 27 de gener de 2017

CHERUBINO, d'Àngel Carbonell















El tren fa un sotrac           el noi de davant
que porta samarreta de tirants
alça els braços per poder-se agafar
a la barra del sostre del vagó
llegeixo un llibre que em fa venir son

divendres, 20 de gener de 2017

HEUS AQUÍ EL MEU CABIROL, d'Àngel Carbonell












heus aquí el meu cabirol 
que em pastura amb avidesa
salta i no deixa bri d'herba
al marge del seu delit
que m'esgota           que em consuma
i cerca noves pastures

          és natural           es fa gran

diumenge, 8 de gener de 2017

EM SÉ PERQUÈ SÓC, per Àngel Carbonell, amb versió francesa

Mandala, per Joseph Sela











Em sé perquè sóc
o sóc perquè em sé?
Sóc pensat i sóc?
Em penso           doncs sóc?