dissabte, 30 de desembre de 2017

La musa dels nois, 14. Traducció d'Àngel Carbonell

Hermes calçant-se les sandàlies alades,
1744, de Jean-Baptiste Pigalle,
Museu del Louvre, París










14, Dioscòrides




diumenge, 10 de desembre de 2017

El jove, com l'escuma, d'Àngel Carbonell, amb traducció asturiana de Xaime Martínez

Soldats nord-americans a la platja, en un
descans de la batalla de Saipan, 1944
Poema de L'instant és tot. Emboscall: Barcelona, 2016.








l'onada mor
          a la platja           l'escuma
                    sembra l'arena

dimarts, 24 d’octubre de 2017

LA MUSA DELS NOIS, 4. Versions d'Àngel Carbonell

Untamed beauty, de Cody Furguson











4, Estrató de Sardes

dilluns, 2 d’octubre de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXIX, "Destí", per Àngel Carbonell

Foto de Nick Turner










DESTÍ
Mariano, 14 de juliol de 1916

Encarats als afanys
com qualsevol altra
fibra creada
per què ens en planyem?

dissabte, 16 de setembre de 2017

DESCONSTRUINT LLÀTZER II, d'Àngel Carbonell

Acteó, de George Platt-Lynes










Jesús i els seus havien passat el riu fugint 
de blancs i negres, de blaus i rojos,
de tot color que es vol tot pla i no vol mullar-se per no perdre
puresa. Tenia tothom enrabiat
perquè no deia el que volien sentir, i si ho deia tampoc
volien sentir-ho.

dissabte, 2 de setembre de 2017

DESCONSTRUINT LLÀTZER I, d'Àngel Carbonell

The Blessed, de Troy Schooneman












Jesús no parava enlloc gaire, amb la colla,
si es movia, el seguien,
si es quedava, ells també.
De vegades remugaven
i ell podia reprovar-los i anar fent,
amassant-los i provant-los,
pedra seca amb mala herba soscavant-la.

dijous, 24 d’agost de 2017

dissabte, 19 d’agost de 2017

BESTIESA LIII, d'Àngel Carbonell

Fotògraf: Brian Oldham












La diferència és una variació que ens sedueix, aquí és on rau potser la clau d’allò que anomenem bellesa.

dimecres, 16 d’agost de 2017

BESTIESA LII, d'Àngel Carbonell

Foto per Maciej Grochala













Els creients acrítics són repugnants,
embruten el que més necessitem.











dijous, 10 d’agost de 2017

BESTIESA LI, d'Àngel Carbonell

L'Acadèmia de Plató, mosaic romà del s. I d. C,
procedent de la vil·la de T. Siminius Stephanus, Pompeia,
còpia d'un model hel·lenístic del s. III a. C.











A Sòcrates, a l’àgora de Terrassa, no li haurien fet prendre la cicuta, ell mateix se l’hauria presa.









 

dimecres, 2 d’agost de 2017

dissabte, 29 de juliol de 2017

VAS FILANT, d'Àngel Carbonell

Aigües calmes, d'Stevan Reyes














Vas filant i enfilant-te per la xarxa febrosa
de llum que et reflecteix.

dilluns, 24 de juliol de 2017

BESTIESA L, d'Àngel Carbonell













Fins quan sembla més dubtós que l’estat modern pugui ser realment independent o estar al servei dels seus ciutadans, fins i tot així, aquest encara se’ns imposa com una fatalitat necessària, com l’única possibilitat encara existent per a una comunitat humana amb consciència d’ella mateixa, políticament instituïda o amb voluntat de fer-ho, de poder-se auto-governar mínimament, ni que sigui només per a restringir la llibertat que desitja. Bé es pot dir que tothom s'estima més les pròpies cadenes.

Així pot passar que un poble, per alliberar-se d’un mal aliè, n’hagi de crear un altre, sempre que sigui seu, perquè es pot fer la il·lusió de controlar-lo.










dilluns, 10 de juliol de 2017

divendres, 30 de juny de 2017

diumenge, 18 de juny de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXIV, "Anorreament", per Àngel Carbonell












ANORREAMENT
Versa, 21 de maig de 1916

El cor ha prodigat les lluernes
s’ha encès i apagat
de verd en verd
he confegit

dimecres, 7 de juny de 2017

dissabte, 3 de juny de 2017

dimecres, 10 de maig de 2017

Bestiesa 49, d'Àngel Carbonell

Esperant els bàrbars










Dormim més que no vivim, 
i no hi veiem pas més clar.








divendres, 5 de maig de 2017

BESTIESES XLVIII, d'Àngel Carbonell

Pintura rupestre de la Cova de les mans,
a la Patagònia argentina.











Quan us vau despertar, jo hi era.

dilluns, 24 d’abril de 2017

BESTIESA XLVII, d'Àngel Carbonell

Èol, de Pieter Paulus Rubens,
Museu del Prado, Madrid.




















A la societat moderna materialista i utilitarista, espiritualment empobrida, que ignora o menysprea la poesia que hi ha en totes les coses animades o inanimades, en què el valor de tot depèn del seu preu o de la seva utilitat, és a dir, com a objecte o subjecte de consum, ja li escau el prosaic, aquesta conversió de la literatura en útil que sols és valorat pel seu èxit comercial. El creador ja no ha de nodrir els esperits amb roses que no es puguin menjar, ha d'aconseguir que el client es trobi la rosa a l'amanida o al gelat, i llavors que no li manquin roses, fins que se'n perdi l'olor.

dijous, 20 d’abril de 2017

JACINT, d'Àngel Carbonell

Lliri, de Xavier Serra de Rivera











Just apagats els fogots de la nit

ja se n'encomana i s'encén el dia;

els camps, ben regats de sang, resplendeixen.

Les seves flors, les primeres d'enguany,

embelliran la taula pel sopar.

Eixugades les llàgrimes, el sol

continua el seu curs cap a la posta.







Terrassa, 17, 20 i 26 d'abril de 2017