dissabte, 3 de juny de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXII, "Poble", per Àngel Carbonell












POBLE

Fugí el ramat solitari de les palmes
i la lluna
infinita sobre les àrides nits


La nit més tancada
lúgubre tortuga
braceja

Un color no perdura

La perla èbria del dubte
ja somou l’alba i
als seus peus momentanis
el caliu

Ja formiguegen crits
d’un vent novell

Neixen ruscs a les muntanyes
de perdudes fanfàrries

Torneu antics miralls
vosaltres marges ocults d’aigua

I
mentre ara tallants
els borrons de l’alta neu orlen
la vista usual als meus vells
en la clara calma
s’alineen les veles

Oh Pàtria cada edat teva
se’m remou a la sang

Segura avances i cantes
sobre un mar famèlic









POPOLO

Fuggì il branco solo delle palme
e la luna
infinita su aride notti

La notte più chiusa
lugubre tartaruga
annaspa

Un colore non dura

La perla ebbra del dubbio
già sommuove l’aurora e
ai suoi piedi momentanei
la brace

Brulicano già gridi
d’un vento nuovo

Alveari nascono nei monti
di sperdute fanfare

Tornate antichi specchi
voi lembi celati d’acqua

E
mentre ormai taglienti
i virgulti dell’alta neve orlano
la vista consueta ai miei vecchi
nel chiaro calmo
s’allineano le vele

O Patria ogni tua età
s’è desta nel mio sangue

Sicura avanzi e canti
sopra un mare famelico













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada