dimecres, 7 de juny de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXIII, "Orpur del desert", per Àngel Carbonell












ORPUR DEL DESERT
Cim Quatre, 22 de desembre de 1915

Vaivé d’ales de fum
trenca el silenci dels ulls


Amb el vent es desgrana el corall
d’una set de petons

Empal·lideixo a l’alba

Se’m vessa la vida
en un embolic de nostàlgies

Ara emmirallo els punts del món
que tenia de companys
i ensumo l’orientació

Fins a la mort a mercè del viatge

Tenim les pauses del son

El sol ofega el plor

Em tapo amb un tebi mantell
d’or pur

Des d’aquesta terrassa de desolació
em llenço als braços
del bon temps










LINDORO DI DESERTO
Cima Quattro il 22 dicembre 1915

Dondolo di ali in fumo
mozza il silenzio degli occhi

Col vento si spippola il corallo
di una sete di baci

Allibisco all’alba

Mi si travasa la vita
in un ghirigoro di nostalgie

Ora specchio i punti di mondo
che avevo compagni
e fiuto l’orientamento

Sino alla morte in balia del viaggio

Abbiamo le soste di sonno

Il sole spegne il pianto

Mi copro di un tepido manto
di lind’oro

Da questa terrazza di desolazione
in braccio mi sporgo
al buon tempo



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada